CONEIX EL MUNICIPI
Municipi
Coneix el municipi
Salomó és un municipi de 12,44Km² de superfície situat al nord-est de la comarca del Tarragonès. Limita amb l’Alt Camp a tramuntana i ponent, i amb el Baix Penedès a llevant. El poble ocupa el centre del triangle que formen Tarragona, Valls i el Vendrell, equidistant uns 20Km. d’aquestes ciutats, i a 12Km. de les platges de Tamarit, Altafulla i Torredembarra. Podeu arribar-hi des de l’interior per la C-51 o l’AP-2 i des de la costa per la N-340 o l’AP-7; també hi ha estació de ferrocarril i servei d’autobusos.
Geografia de Salomó
El nucli, envoltat de muntanyes i turons, es troba en el fons d’un gran perol.
Paissatge
El relleu irregular de Salomó i la presència del riu Gaià, que dibuixa espectaculars meandres entre boscos i muntanyes, donen lloc a paisatges diversos i una gran riquesa de comunitats vegetals i espècies animals que conviden els visitants a gaudir d’una natura escassament transformada per la mà de l’home.
Els camins i senders són especialment recomanats pels practicants de l’excursionisme i de la bicicleta de muntanya. La terra de conreu es reparteix entre vinyes, oliveres i garrofers.
Història de Salomó
El nucli, envoltat de muntanyes i turons, es troba en el fons d’un gran perol.
El terme ja fou poblat a la prehistòria, segons constaten els vestigis trobats a la Cova del Vergerars (o Cova Fonda): objectes de pedra, os, metalls i ceràmica que es poden datar vers el tercer i segon mil·lenni aC., en el període eneolític (els primers metalls).
Els documents escrits més antics daten de principis del segle XI, quan Salomó constituïa el sector més extremer del castell de Castellví de la Marca. A principis del segle XIII, Guillema de Castellvell va fer donació del “honor” de Salomó al priorat benedictí de Santa Maria de Banyeres. Salomó va rebre una carta de protecció del rei Jaume I, confirmada després per Joan I. Durant l’edat moderna el terme de Salomó fou senyorejat conjuntament pel priorat de Banyeres i la casa noble de Copons.
El terme
El terme ja fou poblat a la prehistòria, segons constaten els vestigis trobats a la Cova del Vergerars (o Cova Fonda): objectes de pedra, os, metalls i ceràmica que es poden datar vers el tercer i segon mil·lenni aC., en el període eneolític (els primers metalls).
Els documents escrits més antics daten de principis del segle XI, quan Salomó constituïa el sector més extremer del castell de Castellví de la Marca. A principis del segle XIII, Guillema de Castellvell va fer donació del “honor” de Salomó al priorat benedictí de Santa Maria de Banyeres. Salomó va rebre una carta de protecció del rei Jaume I, confirmada després per Joan I. Durant l’edat moderna el terme de Salomó fou senyorejat conjuntament pel priorat de Banyeres i la casa noble de Copons.
SEGLE XIX
A la segona meitat del segle XIX Salomó es va veure directament afectat per la tercera Guerra Carlina, per una epidèmia de còlera (1885), i per la plaga de la fil·loxera (1892). Un esdeveniment molt favorable fou el pas de la via fèrrea, en el ramal Sant Vicenç de Calders, Valls, Picamoixons i Lleida, amb estació al poble. El tren va donar molta vida en tots els aspectes: població, activitat econòmica i feina.
SALOMÓ AL SEGLE XX
En el decurs dels darrers cent anys la població ha minvat força com a conseqüència de la crisi del tèxtil, que va provocar el tancament de la fàbrica de gènere de punt “Joan Creus”, i sobretot, de l’èxode rural pels canvis en el sector primari, que ha fet disminuir molt la població activa agrària. Dels més de vuit – cents habitants a principis del segle XX s’ha passat als cinc-cents cinquanta d’ara.
