Patrimoni de Salomó

L'esglèsia de Sta. Maria, la Capella del Sant Crist, cal Cadernal, l'Ajuntament i les antigues escoles.

L’Església de Sta. Maria

L’Església de Sta. Maria és un edifici d’estil barroc construït sobre una antic temple romànic. De l’antic recinte (s. XII-XIII) se’n conserven la portalada, un arc de mig punt amb decoració d’escacat a les impostes, una esvelta finestra de doble esqueixada amb arc de mig punt, una part de la cornisa, i diversos elements decoratius a la façana. Cap al segle XVI es va construir la capella de la mare de Déu del Roser, entrant a l’esquerra, coberta amb una cúpula semiesfèrica. La capçalera es va ampliar en direcció est durant els segles XVII i XVIII, fins que a les darreries del segle XIX es va acabar l’actual presbiteri. A inicis del segle XVIII, es va construir a l’ala sud de l’església la veritable joia d’aquest edifici: la capella del Sant Crist, així com el campanar poligonal, de dos pisos i gairebé 20 metres d’alçada, ambdós d'estil barroc.

Cal Cadernal

Entre els edificis civils destaca “Cal Cadernal”, la casa pairal de la família Nin, molt vinculada amb la llegenda i la història del Sant Crist. Els Nin van arribar a Salomó a mitjan segle XVI, probablement originaris del Vendrell. Alguns dels membres de la casa foren comerciants, i Joan de Nin fou armat cavaller pel rei Carles II d’Austria al segle XVII, raó per la qual va rebre el privilegi de tenir escut d’armes. La mansió, d’origen baixmedieval, va ser objecte d’importants obres d’ampliació i reformes, sobretot durant el segle XVII. Els laterals de l’edifici i la seva part posterior estan envoltats d’una esplèndida muralla merletada de gairebé dos-cents metres, també d’aquest període. Destaquen a l’exterior les seves portes i finestres a les façanes de llevant i de ponent; a l’interior es poden admirar diverses estances, com la sala noble i la sala gòtica, així com una torre i l’antic estable, avui convertit en biblioteca.

Capella del Sant Crist (1708-1715)

Presenta planta de creu grega; el creuer és cobert per una elegant cúpula semiesfèrica rematada amb cimbori i una llanterna. Està decorada amb pintura mural barroca, elements florals, àngels i àligues daurats que s’enfilen per les pilastres i culminen a la cúpula; alts relleus barrocs situats a les petxines de la cúpula, i teles a l’oli del pintor Jaume Pons i Monravà (s. XVII-XVIII). Format artísticament a Itàlia, Pons fou un destacat representant de l’escola tenebrista. Les seves obres presenten una clara influència de Murillo, el Greco i Rafael. La col·lecció pictòrica fa referència a diferents escenes de la passió de Jesús. Originàriament hi havia un retaule barroc que emmarcava el crucifix, així com altres pintures decoratives. Alguns d’aquests elements, destruïts al començament de la Guerra Civil de 1936-39, s’han substituït amb pintures murals de  Joan Rifà i Benet (1926-2009), pintor català membre de la Société Nationale des Beux Arts de París.

Ajuntament i antigues escoles

El conjunt que formen l’Ajuntament i les antigues escoles respon a un projecte del conegut arquitecte modernista César Martinell. La seva construcció va tenir lloc entre els anys 1924 i 1925, i va fer possible la urbanització d’aquest sector del casc urbà que enllaça amb la carretera.


​​​​​​​